Bon dia,
Tot i el temps transcorregut des de el vessament cerebral i a proposi-t de les meves inquietuds de la recerca de activitats possibles en el meu estat, encara no he trobat aquella que m'ompli, que realment em faci sentir especial, no se, o potser ja la tinc però no se identificar-la ?, o soc massa inquiet ?, o em faig massa preguntes ?
El canvi de vida i de les activitats diàries, es realment impactant, no es fàcil, sobretot per les limitacions físiques, tot i que es molt pitjor per les persones afectades amb seqüeles també cognitives, però per exemple tampoc ho es per una persona jove que es pre-jubila, com un director de Banca que conec, que en principi al deixar de treballar l'hi va semblar un alliberament, un per fi "ara podré"... Però no ha sigut així, el fet de disposar de més temps, ha sigut motiu de disputes i conflictes amb l'esposa, també la falta de mantenir el cervell ocupat i preocupat de vegades amb coses superflu-es i banals de la feina l'ha fet incidir amb situacions que abans hagués passat per alt. També per un canvi d'hàbits ja sigui amb l'alimentació, de cura personal, o d'altres.
La falta de costum en el dia a dia de aturar-nos i prestar atenció a les sensacions del nostre entorn, la il·lusió d'un nen per una cosa, dedicar uns instants a un avi que ens explica una història que ja coneixem d'abans, aixecar el cap i mirar el cel, abraçar-nos amb les persones, preguntar-li a la parella que sent ?avui, escoltar i sentir el nostre cos, infinitat de petits moments...
Sembla que només som útils, estem realitzats i ens sentim vius, si desenvolupem una feina molt important i tenim molts problemes, reunions, ens falta temps,...i després quan tenim temps no sabem que fer amb ell...
Es curiós que quan el que he fet, ha estat dedicar temps a altres afectats amb menys temps d'afectació que jo, es la activitat que m'ha donat més satisfacció personal i sensació d'estar més actiu.
JMG
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada