14 de Març de 2001 - 14 de Març de 2011
Ja fa 10 anys, deu ni do, sembla que va ser ahir que vaig sortir de casa per anar a treballar i a mig matí l' ICTUS.
Han sigut, perquè no dir-ho anys difícils, perquè si viure ja es complicat per qualsevol persona, només falta anar sumant·hi dificultats. Els primers temps tot estava centrat en veure quines possibilitats de recuperació hi havien, i fins a on es podia arribar ?.
Desànim, pors, dubtes, eren companyes de viatge, però també l'esperança, que es allò que no es pot perdre mai ...
He anat aferrant-me a la vida, a través de les motivacions que trobava en el dia a dia.
Dificultós si, però també a base dels petits reptes, buscant la felicitat en les coses més insignificants, sense esperar falses expectatives, ni fets miraculosos, i sobretot sense enganyar-me.
Ser honest, amb als altres però bàsicament amb mi mateix.
Avui no se perquè, estic fent resum, es com si necessités mirar enrere per aprendre, per superar una etapa de la meva vida,.. cau i net..,.. deixar anar llast..,.. buidar.
Soc jo, si.. si, jo amb les meves circumstàncies, el que vaig fent camí, fent via ... però a l'entorn els fills, pares, germans, amics ... m'han donat i hem donen un plus de força, d'ànim, de trempera.
Com deia un cap meu d'una empresa constructora ... "endavant i crits..."
2 comentaris:
És curiós, jo també he tingut un ictus (el meu va ser un derrame) i també va ser el 14 de març, però fa 5 anys (14-3-2006), tenia 37 anys.
Ho vaig passar molt malament els primers dos anys, per la discapacitat amb la que topava a cada monent del dia a dia i sobretot per la manca d'informació i de comprensió de tot plegat, cosa que em feia empitjorar l'estat anímic i emocional que ja el tenia prou tocat.
Quan vaig poder (que vol dir poder viatjar en tren, caminar i aguantar mínimament l'esforç d'escoltar i parlar)vaig anar trobant llocs i gent que m'aclarís algo. Per internet no trobava a penes res.
Aprens molt a demanar ajuda i a no sentir-te malament de fer-ho, l'orgull te l'empasses quan veus que no et pots aixecar per a que segui una persona gran al teu seient de l'autobús... O quan no et surten les paraules i jugues amb els errors amb humor, o has de demanar que et repeteixin el que no has pogut escoltar i entendre bé per la rapidesa de parla.
També aprenc a respirar fons i a no estressar-me per petites tasques de cada dia que em costen.
Bé no segueixo, més, com pots veure he millorat amb el llenguatge
I ara m'alegro molt de trobar aquesta pàgina pel facebook clicant només la paraula ictus!!!
Felicitats pels 10 anys i pel teu blog
Sunsi
Gràcies per contactar amb mi, sempre ens ha de motivar poder compartir experiències i vivències amb altres persones que han patit un mateix problema o situació.
M'alegro molt que hagis evolucionat positivament, segur que em molt d'esforç, capacitat de sacrifici, i voluntat.
una abraçada
Publica un comentari a l'entrada