dimarts, 29 de novembre del 2011

Recerca en les neurociencies i l'ictus

Publicat a ictineus revista de divulgació científica

http://www.fundaciorecerca.cat/setmanaciencia/

dissabte, 12 de novembre del 2011

L'IRBLleida investigarà les causes de l'ictus

L'IRBLleida investigarà les causes de l'ictus amb el finançament de La Marató de TV3

Participaran tres grups de la Facultat de Medicina de la UdL

L'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) rebrà prop de 300.000 euros de la Fundació La Marató, de TV3, per investigar sobre la prevenció de l'ictus o infart cerebral a través d'un projecte en el qual participaran tres grups de la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida (UdL). El projecte, batejat com a Predictus, buscarà biomarcadors que permetin un diagnòstic i pronòstic millors dels pacients que durant un període transitori, d'hores o minuts, presentin símptomes neurològics de la malaltia, com alteració de la parla o dèficits motors secundaris, ja que malgrat la transitorietat d'aquests símptomes, s'ha establert relació amb l'aparició de l'ictus en el curs de la següent setmana.

Així mateix, el projecte també investigarà sobre l'efecte neuroprotector d'aquests episodis transitoris, conegut com a tolerància isquèmica, que s'ha constatat en investigacions amb ratolins. Els tres grups d'investigadors que participaran en el projecte són el de Neurociències Clíniques, liderat pel professor Francesc Purroy i que coordina tota la investigació, a més dels de Neurobiologia Molecular i de Fisiopatologia Metabòlica.
Publicat 09/11/2011  lamalla.cat

divendres, 4 de novembre del 2011

L'Institut Guttmann idea un servei de rehabilitació neuronal a domicili

L'Institut Guttmann idea un servei de rehabilitació neuronal a domicili

Noticia publicada a EL PUNT AVUI  4/11/11

Ja s'ha provat amb més de 800 pacients de 21 centres, amb resultats molts satisfactoris

La voluntat és exportar el nou tractament arreu del món


L'Institut Guttmann, tot un referent mundial en el tractament de persones amb lesions medul·lars i danys cerebrals adquirits, ha fet un altre pas que el situa com a exemple també en el camp de la investigació. Ara ha patentat un projecte de neurorehabilitació a domicili, pensat per tal que els pacients puguin continuar el tractament a casa, amb un simple monitor, o bé compaginar-lo amb l'atenció personalitzada de l'equip mèdic.
El Guttmann, Neuro Personal Trainer, que s'ha dissenyat conjuntament amb l'empresa Indra (la firma es farà càrrec de la comercialització), significa tota una nova modalitat en el camp de la rehabilitació neuropsicològica i pot ser útil, segons el cap de recerca de l'Institut Guttmann, Josep Maria Tormos, en el tractament de patologies com ara la demència, el dany cerebral, la malaltia d'Alzheimer, i els trastorns infantils, entre d'altres.
Abans de treure-la al mercat, la nova eina de telemedecina s'ha aplicat en els pacients de 21 centres, ha arribat a donar servei a més de 800 persones (més d'un centenar n'han fet ús a les llars) i ha ofert més de 32.000 sessions. “El 80% dels pacients mostra una millora significativa pel que fa a l'atenció, la memòria i les funcions executives, i més de la meitat assoleixen nivells d'autonomia que els permeten realitzar activitats en la vida diària, com pot ser anar a comprar el pa”, va explicar ahir el doctor Tormos a Badalona, durant la firma del conveni que permet al Guttmann i a l'empresa Indra sumar esforços per impulsar i divulgar la iniciativa. Un cop s'ha comprovat l'èxit del servei, la intenció és importar-lo arreu del món, especialment a Europa, als Estats Units i a l'Amèrica Llatina.
El Guttmann, Neuro Personal Trainer permet al professional, un neuropsicòleg, planificar a la carta la programació d'un pacient. El professional pot seguir via internet la tasca encomanada.
La secretària general de Salut de la Generalitat, Roser Fernández, va destacar ahir el bon exemple de col·laboració entre el sector públic i el privat que significa aquesta iniciativa. L'administració pública és una de les col·laboradores en el projecte, juntament amb una vintena d'organismes.

diumenge, 25 de setembre del 2011

Investigan las causas de que los músculos se debiliten al envejecer

A medida que envejecemos, los músculos esqueléticos tienden a debilitarse, un fenómeno conocido como sarcopenia. La sarcopenia, que comienza a aparecer en torno a los 40 años de edad, y se acelera después de los 75 años, es una causa importante de discapacidad en los ancianos. El ejercicio físico puede ayudar a contrarrestar los efectos de esta pérdida de masa muscular. Aparte de este tratamiento, no hay otros de los que se tenga suficiente certeza de que funcionan.
Según el nuevo estudio, a cargo de investigadores del Centro Médico de la Universidad de Columbia, en Estados Unidos, y realizado sobre ratones, la sarcopenia aparece cuando cierto grupo de proteínas en las células musculares pierde calcio. Estas fugas de calcio activan luego una cadena de eventos que finalmente limita la capacidad para contraerse de las fibras musculares.
Los receptores de la rianodina, que son canales de calcio presentes en la mayoría de los tejidos del cuerpo, han sido objeto de investigación por el doctor Andrew R. Marks desde 1989. Después de clonar el gen del receptor de la rianodina, Marks descubrió, en estudios con ratones, que los receptores de la rianodina que pierden calcio están implicados en el desarrollo de arritmias e insuficiencia cardíaca.
En el año 2009, Marks mostró que las fugas en estos canales también contribuyen a la distrofia muscular de Duchenne, un trastorno genético caracterizado por un debilitamiento muscular progresivo rápido y una muerte prematura.
Como la distrofia muscular y la sarcopenia tienen cosas en común, el doctor Marks sospechó que la fuga en los receptores de la rianodina también podía estar implicada en el deterioro muscular asociado al envejecimiento, lo cual ha sido confirmado por el estudio actual.
El nuevo estudio, en el que ha sido decisivo el trabajo del doctor Daniel C. Andersson, también sugiere una posible terapia para la sarcopenia: un fármaco experimental llamado S107, desarrollado por el doctor Marks y sus colegas. El fármaco actúa estabilizando una proteína que se enlaza a los receptores de la rianodina y evita la fuga de calcio.
http://www.famma.org/

dimecres, 18 de maig del 2011

Estic ocupat o pre-ocupat ?





Bon dia,


Tot i el temps transcorregut des de el vessament cerebral i a proposi-t de les meves inquietuds de la recerca de activitats possibles en el meu estat, encara no he trobat aquella que m'ompli, que realment em faci sentir especial, no se, o potser ja la tinc però no se identificar-la ?, o soc massa inquiet ?, o em faig massa preguntes ?
El canvi de vida i de les activitats diàries, es realment impactant, no es fàcil, sobretot per les limitacions físiques, tot i que es molt pitjor per les persones afectades amb seqüeles també cognitives, però per exemple tampoc ho es per una persona jove que es pre-jubila,  com un director de Banca que conec, que en principi al deixar de treballar l'hi va semblar un alliberament, un per fi "ara podré"... Però no ha sigut així, el fet de disposar de més temps, ha sigut motiu de disputes i conflictes amb l'esposa, també la falta de mantenir el cervell ocupat i preocupat de vegades amb coses superflu-es i banals de la feina l'ha fet incidir amb situacions que abans hagués passat per alt. També per un canvi d'hàbits ja sigui amb l'alimentació, de cura personal, o d'altres. 

La falta de costum en el dia a dia de aturar-nos i prestar atenció a les sensacions del nostre entorn, la il·lusió d'un nen per una cosa, dedicar uns instants a un avi que ens explica una història que ja coneixem d'abans, aixecar el cap i mirar el cel, abraçar-nos amb les persones, preguntar-li a la parella que sent ?avui, escoltar i sentir el nostre cos, infinitat de petits moments...

Sembla que només som útils, estem realitzats i ens sentim vius, si desenvolupem una feina molt important i tenim molts problemes, reunions, ens falta temps,...i després quan tenim temps no sabem que fer amb ell... 

Es curiós que quan el que he fet, ha estat dedicar temps a altres afectats amb menys temps d'afectació que jo, es la activitat que m'ha donat més satisfacció personal i sensació d'estar més actiu.

JMG 

      

dimarts, 3 de maig del 2011

LA VIDA AL REVÈS


UN PLANTEJAMENT MOLT INTERESSANT ....